Ester Llaudet Serra

Pintora, aquarel·lista i gravadora.
ellaudet@yahoo.es

El proper divendres dia 10 de juliol a les 19,30h. s'inaugurarà l'exposició col·lectiva del 17è Premi Telax.

Els guanyadors de l'edició d'enguany han estat:

 

En l'especialitat de pintura Pepa Satué  (Sevilla) per les tres obres presentades "Alma de níquel, Predicción y Espejismos II"  i en l'especialitat d'escultura Santi Fuchs (nascut a Barcelona i resident a Montroig del Camp). També ha rebut un accèssit l'obra de Felip Gaig (Barcelona) "Objectesclafats".

Els seleccionats han estat:

Eduardo Alonso, Marta Ballvé, Vicente Benavent, Lola Berenguer, Eva Cortés Giner,  Arthur Henrique Souza, Xavier Juncosa, Diego Latorre, Tarcisio Navarro Reyes, Joan Negrescolor, Koen Pattyn, Kobe De Peuter, Jordi Plana Marquès, Diego Pujal, Sergi Quiñonero, Anna Sorribas i Anna Valls.

 

L'horari de la galeria pels mesos de juliol i agost serà de 18 a 21hs.

--
Galeria Antoni Pinyol
Carrer del Vidre, 11
43201 Reus. Spain.
_tel / fax: +34 977 341041 / 977 382206
_email: galeria@antonipinyol.com
_web: http://www.antonipinyol.com
_blog: http://blog.antonipinyol.com

Opinió / Article de Daniel Solano

Figures oníriques i fons vaporosos s'enllacen en un simbolisme ritual que
imprimeix cadascuna de les pintures de l'artista xipriota, Niki Pashiou. La
seva és una obra neta i pura, lluminosa, de gran tamany, que no deixa
indiferent a l'espectador i que traspua una espiritualitat continguda, una
transcendència delicada que, tanmateix, imbueix l'espectador a un univers
intern turbulent i de vegades espectral.

Enmig d'un joc de transparències sedoses i boires cromàtique s'hi poden
entreveure sentiments retrobats i les petjades de l'experiència vital
d'aquesta pintora fincada a Barcelona. Escenes amb personatges i figures
animals, simbolismes i arquetips juguen un paper en aquesta obra de teatre visual mitològic.

Al treball de Niki Pashiou hi trobem inquietud i melancolia. En el
domini de la gamma de colors pastel, en els expressius rostres de les
figures. Una melancolia dominada per l'afecte, que veiem també a les
referències, quasi picassianes, del món zoològic que integren alguns dels
seus quadres més interessants.

Tot plegat, ens remet a una maduresa i a una sensibilitat exquisida en la
composició. A un ús virtuós de l'arc cromàtic i del dibuix de les formes
levitants, sensuals, de naturalesa etèria i gasosa, que se superposen les
unes a les altres en un misticisme exultant.

Catàleg d'Art de Niki Pashiou: http://nikipashiou.blogspot.com/

'Sabarques al moll' de Xavier G-Solís
65 x 100 cm. Obra gràfica sobre tela

Exposició del 2 al 30 de juliol 2009 /

SETBA: Plaça Reial, 10, 1r 2a. 8002 Barcelona

SETBA Zona d'Art, l'espai cultura polivalent situat al número 10 de la Plaça Reial de Barcelona, acollirà des del proper 2 de juliol la darrera exposició de l'Artista Visual català llicenciat en Filosofia Xavier G-Solís, i Tècnic Superior en Escultura conegut per la seva reiterada referència al concepte i objecte "sabates usades" que transforma fins a aconseguir obres d'art. Amb la mirada i els muntatges de Xavier G-Solís les sabates, articles de consum habituals, poden arribar a adquirir significats profunds i transmetre diversos missatges sobre l'estat de les coses. En aquesta ocasió, Xavier G-Solís presenta a SETBA una vintena d'Obres Gràfiques tractades amb uns processos especials i que venen de les instantànies de les instal·lacions efímeres de base escultòrica realitzades arreu de Catalunya a partir de la mutació de sabates en barques.

El nom de l'exposició, SABARQUES, fa referència als mots 'sabata i barca' i alhora recorda la fonètica salada de Ses Illes perquè les Sabarques de Xavier G-Solís són, en paraules del seu autor,"Marines contemporànies, càlides, amb els blancs i els taronges del sol sobre els blaus del mar". No en va les Sabarques han atracat a la badia de Palamós, al Port de Barcelona, a Port Lligat i a l'estany del Parc de l'Escorxador de Barcelona, entre altres indrets del litoral català, segons mostren les imatges que es podran veure a SETBA durant tot el mes de juliol. L'exposició no només mostra escenes on les Sabarques suren plàcidament sinó que aquesta mirada canvia ràpidament quan arribem, per exemple, a la imatge de les Sabarques Cremant, que deixa entreveure una crítica a la societat de consum. El fet que s'hagi escollit determinats indrets reconeix influències de Joan Miró i de Salvador Dalí, quan es treballa al costat de l'escultura Dona i Ocell a Barcelona o a la platja de Port Lligat, respectivament.

www.setba.net

La Sala Parés de Barcelona i Raimond Maragall i Marfà presenten l'exposició 'Hilos Conductores - Fils Conductors' de Yolanda Martín, Juan Manuel Mendiguchía i Natxo Arteta

L'exposició "Fils Conductors", la integren tres pintors: Yolanda Martín (Barcelona 1968), Juan Manuel Mendiguchía (Madrid, 1959) i Natxo Arteta (Navarra, 1965). Tots tres pertanyen al grup "Heterogenis y Singulars" de Barcelona, creat i impulsat pel galerista i marxant d'art Raimond Maragall i Marfá.

El projecte d'aquesta va néixer fa dos anys i des de llavors han treballat i investigat sobre els punts de connexió, en allò que comparteixen dins l'obra personal de cadascú. D'aquí el nom que dona títol a aquesta exposició "Fils Conductors – Hilos Conductores"

El nexe té a veure amb la forma com s'enfronten a la tela, als materials i al seu llenguatge plàstic. Formes diferents en el que és genèric però molt properes en allò que és essencial.

L'exposició mostra tres propostes plàstiques, personals i diferents alhora, però relacionades per un element comú: la preocupació per les línies i els espais i la manera en la que aquests conformen un llenguatge.

"En plantejar-nos cadascú el nostre missatge plàstic, a tots tres ens interessa la utilització i tractament dels materials com a vehicle integrant de les nostres obres."

Els materials amb els que han treballat inclouen els teixits, els fils, els papers japonesos i xinesos, el paper de seda, l'africà, la tinta xinesa, l'acrílic, el llapis, el conté i els retoladors amb pinzell.

"L'objectiu d'aquesta exposició a tres bandes, es la d'explicar les nostres pròpies sensacions viscudes a través dels materials que hem fet servir. Aquests són el vehicle principal del llenguatge plàstic plasmat en els diferents quadres."

La exposició, per tant, mostrarà tot allò que ens uneix i també tot allò que ens diferencia, el que no impedeix que parlem llenguatges complementaris. Així és com és produeix un diàleg plàstic i sensible entre tots tres."

Sala Parés
c. Petritxol, 5
08002 Barcelona
t. 93 318 70 20 f. 93 317 30 10
www.salapares.com

Expo:"CITADELLE". FABIEN CHEVILLOTTE / LLUÍS BRUGUERA

JULIOL/AGOST 09. FONTANILLES / Lloc: antiga escola

La Galeria Mayoral de Barcelona reuneix en una exposició 16 obres de l'artista Josep Guinovart (1927-2007) en què es troben representats alguns dels moments més rellevants de la seva trajectòria. La mostra es podrà veure a la capital catalana fins al 17 de juliol.

L'exposició, en preparació durant dos anys, presenta peces entre les quals destaca una obra mixta i 'collage' sobre fusta i l'obra 'Els ceps i la nit', del 2007, així com una obra cedida per la Fundació Carmen i Lluís Bassat i dues peces de la Fundació Alorda-Derkel.

És la primera vegada que la Galeria Majoral organitza una exposició monogràfica de Guinovart, que des de fa anys forma part de les exposicions col·lectives i té presència en les fires on assisteix la galeria.

Guinovart va destacar en l'activitat de pintor, dibuixant i gravador. Una vegada finalitzats els seus estudis en la Llotja i al Foment d'Arts Decoratives, va aconseguir una beca per fer un viatge a París de cinc mesos el 1953. A la seva tornada, va iniciar una decantació cap a l'art abstracte i informalista.

Entre la seva obra plàstica i el seu entorn vital, constituït per la naturalesa, el camp i la terra, es genera un diàleg, manifestat a través de símbols que formen una poesia subjectiva. El 1994, va inaugurar un museu en Agramunt (Lleida), dedicat a la seva obra.

El próxim 15 de Juliol s'inaugura l'exposició 'Un instante fraccionado' a la Galeria Artgn de Tarragona.

Article de Ramon Bassas/

Ja fa temps que l’Associació Sant Lluc per l’Art va desafiar la mandra i el destí per exigir -autoexigir-se en primer lloc- una presència més activa i més qualitativa de l’art a la seva ciutat. I van coronar aquest desig
promovent una Biennal d’Art, amb un premi de pintura, oberta a tota Espanya, que duu el títol d’un gran mataroní d’adopció, Joaquim
Torres-Garcia.

Enguany ja van per la tercera edició i l’entusiasme aliè i propi del primer dia no ha decaigut. Pugen un 50%
el primer premi (en temps de crisi) i mantenen un nivell qualitatiu i quantitatiu considerable d’obra presentada, almenys pel que es veu a l’exposició de les peces seleccionades.

Continua llegint...

17 de juny – 18 d'octubre de 2009 

Presentació a la prensa: 16 de juny, a les 12:00h

Inauguració: 16 de juny, a les 19:30h 

La Fundació Joan Miró de Barcelona presenta 'Miró – Dupin. Art i poesia', una exposició que s'emmarca dins la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Joan Miró i que analitza l'estreta relació i la complicitat establertes entre Joan Miró i Jacques Dupin.

La mostra vol ser un merescut homenatge a Jacques Dupin, patró de la Institució des dels orígens, per les seves aportacions com a poeta, biògraf i escriptor d'art a la difusió i comprensió de l'obra mironiana. La monografia que féu de Joan Miró (1961) és encara imprescindible, no solament per la vasta documentació que aporta, sinó sobretot per la capacitat poètica de Dupin per transmetre l'univers de Joan Miró. Jacques Dupin és autor també dels catàlegs raonats de pintures i de gravats de Joan Miró.

Miró – Dupin. Art i poesia presenta pintures i escultures de Joan Miró provinents dels fons de la Fundació i documentació de l'arxiu i la biblioteca personal que ajuden a una millor comprensió de la relació de l'artista amb la poesia. La biblioteca personal de Joan Miró va ser cedida en dipòsit per la família a finals de l'any 2007, i tant el seu contingut com el de l'arxiu normalment només poden ser consultats per experts. També hi ha obra i documents provinents de la col·lecció particular de Jacques Dupin.

La reforma de les instal·lacions dels espais d'exposició de la col·lecció permanent ha permès de traslladar les obres a les sales temporals fent-ne una nova lectura, a partir de l'univers poètic que compartiren Miró i Dupin.

L'exposició s'inicia mostrant l'interès per la poesia de l'artista des de sempre, des d'abans que el seu camí s'encreués amb Jacques Dupin. A Barcelona, Miró va entrar en contacte amb l'avantguarda poètica de l'entorn de les Galeries Dalmau i va començar a llegir Apollinaire i diverses revistes franceses, com Nord-Sud. Més tard, a París, va conèixer el grup de la rue Blomet i els surrealistes, que l'aproparen a l'obra d'autors com Rimbaud, Baudelaire, Mallarmé, Jarry...

Aquesta secció aplega una selecció de pintures i dibuixos fets entre el 1907 i el 1953, de la col·lecció de la Fundació, complementats amb llibres i revistes catalanes i franceses de la biblioteca de l'artista. També hi ha alguns llibres il·lustrats per Joan Miró durant aquest primer període.

La segona part de 'Miró – Dupin. Art i poesia' fa palesa la intensa relació de treball i amistat que es va establir entre tots dos a partir de 1956, amb motiu de la preparació de la monografia sobre Joan Miró de Jacques Dupin.

Aquesta àrea comprèn obra mironiana realitzada entre el 1960 i el 1976, que permet veure com el pintor, amic dels poetes, transmuta en poesia el seu treball. Els fragments d'alguns poemes de Jacques Dupin, incorporats a les sales, posen de manifest l'univers creatiu del poeta amic dels artistes.

També s'hi poden veure textos crítics de Jacques Dupin sobre Miró publicats a catàlegs i revistes i una selecció dels llibres de bibliòfil fets en col·laboració amb Joan Miró.

Paral·lelament, es mostra la trajectòria poètica de l'autor i el seu compromís amb el món de l'art i la seva relació amb altres artistes mitjançant una selecció de textos, revistes d'art, d'obres manuscrites, llibres de poesia i llibres il·lustrats per artistes contemporanis, com ara Chillida, Tàpies, Saura o Giacometti.

Atès que un dels interessos principals de Joan Miró va ser d'unir pintura i poesia, els dies 19 i 20 de maig es va fer un cicle de conferències en col·laboració amb Arts Santa Mònica, en dues jornades dedicades, respectivament, a Joan Miró i a Jacques Dupin. Hi varen intervenir reconeguts especialistes, com J. M. Minguet Batllori, J. M. Dévesa, Rémi Labrusse, Arnau Pons i Georges Raillard. Les ponències van ser recollides en la publicació 'Miró – Dupin. Art i poesia', que es presenta coincidint amb la inauguració de l'exposició.

Galeria Ysabel Pinyol
colomines, 6 · 08003 ·

info@ysabelpinyol.com
http://www.ysabelpinyol.com

L'artista que va tenir el seu estudi paret amb paret amb el de Picasso a París i va compartir-hi amistat i model, el fauvista Kees Van Dongen, tindrà la seva primera retrospectiva a Espanya a partir de demà al Museu Picasso de Barcelona.

La mostra intenta desbancar els "tòpics" i "malentesos" sobre la figura de Van Dongen, ha assegurat el director del Museu Picasso, Pepe Serra. Si bé ha estat un artista "de primera línia" estant a París, va decaure, als ulls públics, en traslladar-se a Mònaco i pintar retrats decadents de la burgesia de l'època.

Un total de 78 obres --entre les quals hi ha 18 dibuixos i un gravat-- de l'holandès es combinen amb peces documentals i quatre obres de Picasso en set sales; l'obra inicial és 'Cavall piadós' (1895-1907), una enorme tela de lli que sempre va ocupar un lloc privilegiat en els estudis que va tenir el seu autor a París, i que és una al·legoria personal en tons foscos, a l'estil de Rembrandt.

El gran atractiu d'aquesta exposició és que uneix peces clau i les ordena cronològicament, de manera que es pot observar l'evolució que va tenir l'artista al llarg de la seva extensa i fructífera carrera, ha assegurat avui en roda de premsa el comissari de la mostra i conservador en cap del Centre Pompidou de París, Jean-Michel Bouhours.

En coproducció amb el Musée des Beaux-Arts de Montréal i del Nouveau Musée National de Mònaco, la mostra recalca a Barcelona la voluntat del Museu Picasso de deixar de mostrar l'obra del malagueny aïllada de les seves circumstàncies, perquè del que es tracta és de "repensar Picasso", ha recordat Serra.

A més, Barcelona no és aliena a la figura de l'holandès, malgrat que és un gran desconegut a Espanya, perquè el 1915 la Sala Dalmau va exposar set quadres seus. Aquest és tot el reconeixement que se li ha fet a Espanya, de manera que aquesta mostra "vol suprimir aquesta opacitat que la història de l'art" ha abocat sobre Van Dongen, ha indicat Bouhours. Un apartat de la mostra està dedicat a documentar com es van rebre les obres de l'holandès entre el públic català.

Sobre el quadern de dibuixos de Picasso que van robar ahir del seu museu a París, Serra ha assegurat que no entén com va poder passar: "No tinc ni idea de què ha passat", ha dit, i ha assegurat que les vitrines són un bon sistema de protecció, de manera que li "angoixa" el fet de no saber com han desaparegut els dibuixos.

Valorada en uns vuit milions d'euros, la peça robada contenia més de 30 dibuixos de Picasso. "És un quadern magnífic; és una desgràcia" que hi hagi desaparegut, ha assegurat Serra, que va parlar amb la direcció del Museu Picasso a París ahir a les cinc de la tarda, quan va saber la notícia. "Tant de bo el recuperin", ha reblat.

En el moment en què David Bowie va seleccionar aquells cigarrets per posar-se a la pel·lícula "Dins del Laberint", poc després Ruth Martín va fer el seu primer quadre d'aquarel·les. L'experiència es va desenvolupar amb tota normalitat, com la pel lícula.
De jove, Ruth volia ser veterinària. Tenia una gran quantitat de cucs de seda ficats en una caixa on els donava de menjar fulles de morera i una gàbia plena de canaris que curiosament cap s'assemblava al famós canari a tot el món conegut com Piolín. Aquests cantaven i no parlaven.

A l'adolescència, intentà salvar algun ratolí, alguna sargantana, aranyes, ... un dia, inesperadament, les mans li havien crescut moltíssim. Intentà una tarda salvar una formiga però aquesta era tan delicada que Ruth, amb les seves manasses, la va escarxofar. El seu pare va pensar en usar-la com a tauleta auxiliar però no va funcionar, ella es movia molt.

Passats els anys, Ruth va decidir que a les seves mans només podia tenir coses, no éssers vius, i va trobar uns llapissos de colors, va comprovar que no se li morien a les seves mans i així va començar a pintar.

Exposició Ruth Martín
Olokuti Club (Carrer Astúries, 36)

Gràcia, Barcelona

10 de Juliol - 30 de Juny

CANALS-GALERIA D'ART presenta l'exposició "La ruta de la seda" de Lourdes Fisa, de l'11 de juny al 6 de setembre de 2009. L'exposició s'inaugura el dia 11 de juny, a les 19.30 h, en aquesta galeria de Sant Cugat

Lourdes FISA (Corbera de Llobregat, 1964) en la seva trajectòria ha desenvolupat un procés d'investigació de constant experimentació en gravat, pintura, fibra de vidre,  manipulació de material divers, a través d'aquestes tècniques expressa en termes poètics el seu interès per l'home com a individu, com un arqueòleg que busca històries humanes, senyals, que parlen del pas del temps, misteris, troballes. L'obra d'aquesta artista és el resultat d'un apassionat treball i obté un llenguatge enigmàtic i personal.

Des de 1988, ha exposat regularment a Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Bilbao, Chicago, Torí, Amsterdam, Quebec... El seu projecte-instal.lació "Camins de descoberta. Camões des del Mediterrani" s'ha exposat  a Luxemburg, Lisboa i a Manresa. Recentment, l'exposició  "Seguint la ruta / En chemin" , s'ha pogut veure a París. L'obra de Lourdes FISA es troba en diferents col·leccions publiques com Col.lecció Testimoni -La Caixa-, Biblioteca Nacional de Madrid; Fundació Vila Casas; Fundació BBK; Joan Flasch Artist's Book Collection –Chicago, entre d'altres.

Fisa ha anat enllaçant cada una de les seves darreres exposicions, com un recorregut real i imaginari alhora, i on cada exposició és una continuació de la següent, com un relat. L'exposició actual "La ruta de la seda" que presenta Canals-Galeria d'Art, mostra una selecció del treball dels últims anys. Conceptes com la mobilitat, l'intercanvi, xarxes de cultura humana i idees diverses, que es va originar en aquesta famosa ruta entre l'Àsia i Europa, li serveixen d'inspiració en el seu treball. La ment de la Lourdes FISA sempre viatja, i ens ensenya  els seus tresors  trobats: colors, textures, riscos, pensaments, rastres, barreja de tècniques i conceptes, cruïlla de camins..., fent servir diferents materials, buscant la unitat…

Aquesta exposició es pot veure a Canals-Galeria d'Art de Sant Cugat de l'11 de juny al 6 de setembre de 2009.

Més informació:

Canals-Galeria d'Art, tln. 93-675 49 02
Horari: Laborables, de 17 a 20 h.
Dissabtes, d'11 a 14 i de 17 a 20 h.
Festius, d´11 a 14 h.

Carrer de la Creu, 16
Tel/Fax: 93 675 49 02
08172 Sant Cugat -Barcelona-
galeriacanals@canals-art.com
http://www.canals-art.com

Coincidint amb l’exposició celebrada a l’Espai Volart, Rastres i senyals de l’artista Enric Ansesa, us comuniquem 
que el dimecres, dia 10 de juny a dos quarts de vuit del vespre, celebrarem una nova trobada del cicle l’Artista a l’abast...

L’acte comptarà amb la presència del periodista Claudi Puchades, que hi intervendrà com a moderador.

Espai Volart
C. Ausiàs Marc, 22.
08010 Barcelona
http://www.fundaciovilacasas.com/ca/projecte_art/agenda/Espai_Volart

Tim Biskup reinterpreta l'estudi de la història americana més enllà del seu sentit literal. El que ell busca és connectar metàfores amb la seva vida personal i la seva carrera artística. En la seva exposició "American Cyclops" (Iguapop Gallery, 2006) es va centrar en la història americana primerenca i en el procés pel qual sorgeix la corrupció. El tema subjacent era qüestionar la integritat i la raó de ser d'un mateix. La sensació que generava era d'enyorança d'una Amèrica idealitzada i inspiradora i, en conseqüència, d'un "jo" més ideal.

En els anys posteriors Biskup ha realitzat un treball introspectiu exhaustiu i una sèrie d'exposicions provocatives que han revelat molt sobre l'artista i de les connexions íntimes l'artista amb el seu treball. "Vapor" (Gallery Engler, Berlín, 2006) i "Ether" (Billy Shire Fine Arts, Califòrnia, 2007) eren dues exposicions brutalment emocionals, en les que va presentar sèries de pintures que mostraven els seus sentiments més foscos, combinant ràbia, tristesa i dolor. Les seguir "The Artist In You" (Jonathan Levine Gallery, New York, 2008), un projecte que plantejava reflexions personals sobre el món de l'art; complementant les pintures, es va editar un llibre que incloïa textos càustics i apassionats sobre la matèria.

A la seva més recent exposició, "O / S (Operating System)" (Addict Galerie, París, 2008), va voler materialitzar algunes de les idees formulades en "The Artist In You" mitjançant gestos més simbòlics. Cada pintura es presentava amb un aparatós "sistema" que es feia les vegades per a transportar i mostrar l'obra. En la seva nova exposició individual, "The Mystic Chords Of Memory", Biskup torna a prendre la història americana com a font d'inspiració. En aquesta ocasió, però, després d'haver mostrat el seu costat més fosc en les seves últimes mostres, revisita el tema amb un nou sentit, incloent revelacions sobre el seu país, el seu treball i, en el fons, també sobre si mateix, creant una experiència més celebrar que crítica. L'obra es plena de bellesa i color. Abunda la naturalesa com a tema. Hi ha dones semidespullades doblegades d'alegria i passió en pràcticament totes les pintures. Les composicions són denses, plenes d'imatges que, en molts casos, semblen haver estat pintades les unes sobre les altres. Dóna la sensació que a Biskup se li ha quedat petit l'espai a cada pintura per incloure totes les seves idees, que arriben a quedar comprimides.

Biskup ha dit que amb aquesta exposició vol tornar a mostrar "imatges belles". Però aquestes imatges no són simplement belles, són missatges sobre la seva vida i sobre com se sent al emergir de temps difícils, reagrupament i avançant en un sentit més positiu. El californià Tim Biskup fon en el seu treball l'anarquia de l'skate i el punk rock, l'animació, el còmic underground, Disneylandia i Godzilla, amb la bellesa de la il lustració jazzy dels anys 40 i 50 de clàssics com Jim Flora o Mary Blair. El seu increïble domini del color i estètica es reflecteix no només en les seves pintures originals, sinó també en produccions paral leles que ha desenvolupat des dels anys 80: toys de vinil, llibres, serigrafies, línies de roba i accessoris, etc. Ha col laborat amb artistes de la talla de Mark Ryden o Gary basem i el seu treball ha estat exposat en prestigioses galeries de Los Angeles, New York, San Francisco, Tòquio, Melbourne, París i ara per segona vegada, Espanya.

http://www.n2galeria.com

'Són joves i mestres' és una exposició col lectiva que té com a punt de partida i de trobada el grafit. Han volgut reunir artistes de diferents generacions i estils per fer un homenatge al més humil dels instruments de l'artista. La majoria de les peces han estat concebudes especialment per a aquesta exposició. L'espectre de temàtiques, d'estils i d'interessos artístics que reflecteix aquesta mostra és ampli i divers. La seva relació amb l'instrument també ho és: des del que utilitza el llapis per l'esbós o les proves abans de passar a "pintar" fins el que fa del llapis seu únic instrument. Els amants del grafit ho trobaran aquí només o acompanyat de vinil, sorra, purpurina, aquarel la, acrílic...

Kim Brusselmans, Dani Buch, Juan Genovés, Miguel Ángel Iglesias, Marta Lafuente, Antonio López, Víctor Mira, Joan Miró, Javi Moreno, Pedro Moreno Meyerhoff, Sito Mujica, Ninaboy, Gabriel Pericás, Pablo Picasso, Jaume Plensa, Sixeart, El Xupet negre i Juan Manuel Vila-Escribano, són joves i mestres. Joves des del risc, l'experimentació o la força; mestres des del control, el concepte i la tècnica. Més enllà de les diferències evidents que hi ha entre tots, la sentència que titula l'exposició els reuneix.