Inquiet / 5è Festival de Cinema en català 

Del 19 al 28 de Novembre / Picassent i València

L'Inquiet és un projecte de la Fàbrica de la Llum, una associació cultural que té com a propòsit crear i difondre el cinema en valencià. L'objectiu d'aquest festival és, per tant, aglutinar els millors audiovisuals en la nostra llengua i convertir-se en una plataforma fonamental de la nostra cultura.

Programació.

"El més famós dels artistes desconeguts de Nova York", com solien anomenar a l'artista Ray Johnson, té des d'avui i fins al 10 de gener la seva primera retrospectiva catalana al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), on es reuneixen 300 'collages', obres-objecte i d'art postal de l instigador de l'art per correspondència, que des de 1958 va enviar circulars en què pregava als destinataris que les completessin i tornessin.

A més va ser inventor del Chop Art, fent un joc de paraules amb el Pop Art, del qual també va ser-nr precursor amb els seus retrats satírics d' icones com ara Elvis Presley, James Dean, Marilyn Monroe i Shirley Temple, i amb el seu afany per trossejar 'collages' i reciclar els seus fragments en obres posteriors. Així, es considerava un passapuré d'idees i persones.

També tenia gust per les 'performances', Johnson les anomenava 'Nothing', en oposició al 'Happening', molt en voga en l'època. La seva mort va ser precisament una 'performance' dels res: va avisar els seus amics que faria la millor de les seves actuacions i el 13 de gener de 1995 va saltar d'un pont a Sag Harbour (Long Island) i va morir ofegat al riu.

La mostra de Johnson està en la mateixa planta que la de John Cage, ja que han estat veïns a Nova York i les reflexions sobre l'atzar i la indeterminació de Cage van influir molt en Johnson.

La mostra té la col·laboració de l'espai Raven Row de Londres, on s'ha pogut veure anteriorment en versió reduïda. El comissaris és Alex Sainsbury, que ha comptat amb la col·laboració de la conservadora en cap del Macba, Chus Martínez./EP

L'escriptor i crític d'art Juan Manuel Bonet coordinarà durant els anys 2010 i 2011 les programacions culturals del Museu de Belles Arts Gravina (Mubag), de l'Auditori de la Diputació d'Alacant (Adda) i de la Sala d'Exposicions del Palau Provincial, segons ha anunciat hui el president de la institució provincial, José Joaquín Ripoll.

A la presentació hui de la programació expositiva del Mubag per al 2010, Ripoll ha destacat que "Bonet passa a ser part integrant del projecte cultural de la Diputació", tenint en compte que la Diputació desitja "oferir al públic alacantí una oferta artística-cultural global des del punt de vista expositiu".

Esta incorporació de l'ex director de l'IVAM entre 1995 i 2000 i del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia entre 2000 i 2004, "no només afectarà a la programació artística del Mubag, sinó també a la programació de la Sala d'Exposicions del Palau Provincial i de la Sala d'Exposicions que s'ubicarà a l'Auditori".

"Al Palau Provincial ens centrarem especialment en la fotografia i a l'Auditori ens fixarem en el diàleg entre les arts plàstiques i altres disciplines, especialment entre les arts plàstiques i la música", ha afegit.

Actualment, Bonet ostenta la direcció del Consell Internacional de la Fundació Vicente Huidobro i la presidència del Patronat de la Fundació Arxiu Rafael Cansinos Asséns. A més, Bonet és assessor de la col·lecció de pintura europea de Bancaixa i autor de diverses publicacions, i ha estat comissari de nombroses exposicions.

Alhora, Ripoll ha destacat que la Diputació ha "estret molt els llaços amb l'Institut Valencià d'Art Modern, i dins de la coordinació que portarà a terme Bonet, una part substancial tindrà a veure amb esta col·laboració amb l'IVAM".

El president de la institució provincial ha avançat que està previst tancar la "col·laboració permanent" amb el Consorci de Museus, tenint en compte que la línia expositiva de les dos institucions diferix considerablement, i la Diputació se centrarà a dissenyar la seua pròpia oferta expositiva i només col·laborarà amb el Consorci de manera "puntual".

El programa d'exposicions previst per al pròxim any inclourà quatre mostres successives que giraran al voltant al segle XX, etapa "daurada" de les Arts Plàstiques Alacantines.

La primera de les quatre mostres, comissariada per Bonet, serà una reflexió sobre la província d'Alacant com a espai de modernitat, amb els límits cronològics 1900-1960, mentre que la segona tractarà de la generació espanyola del 50 i estarà dirigida per Alfonso de la Torre. 

La següent exposició, a càrrec de Miguel Fernández Cid, explorarà els camins dels 80, i l'última d'este bloc de mostres es realitzarà amb motiu de l'Any Hernandiano i estarà comissariada per Jaime Brihuega.

Bonet ha assenyalat que "en les exposicions haurà obres d'este museu però també dialogaran amb obres que vénen de fora. En concret, en l'exposició Alacant Modern hi ha peces que vénen de la col·lecció de l'Ajuntament d'Alacant, del Reina Sofia, de la CAM, i fins i tot de França, així com de famílies i particulars. En esta mostra vénen obres que han de veure amb este període daurat de la cultura alacantina".

Alhora, de de cara a 2011 està previst que el crític d'art Kevin Power ferma una exposició plural i prospectiva on, a partir dels fons del Mubag corresponents a l'última generació, proposarà una lectura de "per on van les arts plàstiques en este començament de mil·lenni, de la pintura als nous mitjans, passant per l'escultura o la fotografia"./EP

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) exposa al Palacio de la Aljafería, seu de les Corts d'Aragó, la mostra 'Gabriel Cualladó en la Col·lecció de l'IVAM', una selecció de les obres més significatives del fotògraf valencià, que s'exhibirà fins al pròxim 15 desembre, han informat hui fonts del museu en un comunicat.

Esta iniciativa s'emmarca en el conveni de col·laboració artística que des de l'any 2000 mantenen Les Corts d'Aragó i l'IVAM. El Palacio de la Aljafería ha acollit des d'aleshores diverses exposicions procedents dels fons de l'IVAM, com les dedicades a Julio González, Zoran Music, John Heartfield o Cristino de Vera, han recordat les mateixes fonts.

'Gabriel Cualladó en la Col·lecció de l'IVAM', comissariada per Consuelo Císcar, mostra la mirada del fotògraf centrada a recollir aquells instants quotidians on es concentra una gran component documental i un alt nivell estètic, observant en esta mirada una gran força de contemporaneïtat a través d'imatges que reflectixen experiències viscudes i escenes on la senzillesa és el llenguatge, han explicat. 

Gabriel Cualladó, emmarcat en l'anomenada 'Fotografia Humanista', ha estat un dels autors que més van influir a Espanya en els canvis de la utilització de la fotografia en la dècada dels cinquanta, la qual cosa va suposar el començament d'una renovació de l'estètica fotogràfica utilitzada en la fotografia documental. 

Cualladó (Massanassa. València, 1925-Madrid, 2003). Ha fet les seues primeres fotografies retratant al seu primogènit amb una senzilla cambra Capta en 1951. A partir de llavors es va interessar pel món de la fotografia mitjançant revistes com 'Art Fotogràfic'. 

En 1956, ingressaria en la Reial Societat Fotogràfica, en AFAL (Associació Fotogràfica D'almeria) i un any més tard va organitzar a la Sala de la llibreria Abril, la que potser ha estat la primera exposició de la renovació fotogràfica, al costat de Juan Dolcet, Rafael Romero, José Aguilar. Va començar a relacionar-se amb fotògrafs com Picapedrer, Gómez, Vielba, Masat, Ontañón en 1958 i iniciaria, a partir de llavors, la seua participació en concursos. 

Va obtindre el Premi d'Honor del Saló Nacional de la RSF amb 'Vella a l'Estació', i va participar en una exposició col·lectiva a Charleroi (Bèlgica). En 1959, va ser premiat per la revista nord-americana "Popular Photography", va exposar en la Biennal de Pesqués, Itàlia; en la Biblioteca de l'Ambaixada d'Espanya a París i va constituir el Grup La Palangana. 

Els anys següents es van caracteritzar per la consecució de nombrosos premis, com el del Saló del Retrat de la Biblioteca Nacional de París, el trofeu Luis Navarro de fotografia de La Vanguardia, la medalla d'or en l'exposició del Museu Fodor d'Amsterdam i el Premi al millor retrat al saló Internacional de Fotografia de Sadnes, Noruega. 

Després, ha estat nomenat membre del consell de redacció de 'Cuadernos de Fotografía' i de la nova revista 'Real Sociedad Fotográfica' per esta època publicava les seues obres en 'Everfoto' i 'Cotecflash'. Després de participar en nombroses exposicions per diverses ciutats espanyoles, la seua obra es donaria a conèixer al gran públic en 1982, amb la seua participació en la Primavera Fotogràfica de Barcelona. 

L'IVAM va dedicar, en 1989, una exposició antològica de la seua obra. En 1992, ha rebut el Premi Europa de Fotografia i al 94, el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura. Al 2002 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig./EP

Omaira Beltrán
Periodista cultural

"La reina de los colores" de Bauer, Jutta
Loguez Ediciones
Castellà / 2003


Una reina capritxosa és presa de les seves emocions. Els seus súbdits, els colors, vénen a representar les emocions de la reina i, per un impuls incontrolat, es barregen fins que tot es torna gris .... la reina, el castell, el cel. Com fa la reina dels colors per aconseguir que tornin els seus súbdits? Plora, deixa sortir els seus sentiments que es transformen novament en colors purs, amb els quals ella pot ballar i ser novament feliç. Llegir +

Un centenar de persones han homenatjat aquesta tarda l'artista Albert Ràfols-Casamada amb un breu acte al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al qual ha assistit el mateix homenatjat i la seva dona, la també pintora Maria Girona.

"Per a la meva generació és la referència de l'artista total", ha dit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha mostrat el "màxim reconeixement" personal i institucional per Ràfols-Casamada, ja que, entre d'altres èxits, va explorar els límits del llenguatge, "tasca revolucionària".

L'editor Josep Maria Castellet ha recordat els dies de vacances que solia passar amb Ràfols-Casamada i la seva dona a l'Empordà (Girona) i ha explicat que malgrat que "no ha tingut mai un aspecte dinàmic, no parava en tot el dia" perquè se'l passava pintant, escoltant música i escrivint.

El catedràtic de Teoria de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Antoni Marí i la professora d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (UB) Victòria Combalia han glossat la seva tasca literària i pictòrica respectivament i aquesta ha assegurat que Ràfols-Casamada va tenir la perícia d'integrar el millor d'Henri Matisse, l'expressionisme abstracte dels Estats Units i els colors.

Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923) té una extensa i reconeguda obra pictòrica en què destaquen 'Aurora vermella' i els arcs que va pintar a la sala d'informació turística de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Tot i que la seva carrera literària va ser tardana, va cultivar gèneres tan variats com l'assaig i la poesia i fins i tot els va integrar en la seva pintura i exercint d'il·lustrador de clàssics literaris catalans com 'Mirall trencat', de Mercè Rodoreda./ep

A Olokuti de Gràcia (Carrer astúries, 36) i fins el 30 de novembre podeu visitar la exposició de la pintora francesa Anne Archambault. 

Nascuda el 1973, Anne Archambault va començar a pintar a finals dels anys 80, i des d'aleshores  ha fet exposicions a Paris, Tours i l'Ile-de-Ré, a França.

Va deixar Paris per acomodar-se a Barcelona el Març del 2008. 

«M'agrada tractar la realitat d'una manera gràfica, cercar l'equilibri entre l'estilització i el realisme. Als meus retrats intento també retrobar l'elegància de les dones dels anys 30 i 50, l'estètica de principis del segle 20».

http://annearchambault.blogspot.com/

http://www.olokuti.com

Aristides Maillol amb Dina Vierny, una de les seves models i musa.

L'escultor català Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 1861-1944) revela el seu art en el llenç, el tapís i el dibuix en una retrospectiva que acull La Pedrera de Barcelona del 20 d'octubre al 31 de gener.

"És un descobriment per a la majoria de la gent", va assegurar ahir en roda de premsa el director de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Perdiguer, ja que Maillol va descobrir l'escultura quan tenia 40 anys, però abans es va dedicar a la pintura, amb uns resultats que no el satisfeien, per això es va passar al tapís, inspirat pels de Paul Gaugin.

Però a la mostra no falten les escultures, algunes monumentals al pati de l'edifici ('La Muntanya') i altres fins i tot al passeig de Gràcia ('El Mar') davant de La Pedrera i com a reclam per a l'exposició. "El mínim que ens hem de plantejar són 100.000 visites", ha reconegut Perdiguer.

Pel president del Museu Maillol, Olivier Lorquin, la dona és "una font d'inspiració infinita" que es va convertir en "una obsessió" per a l'artista, que va perdre la seva mare de petit i que no es va desvirgar fins als 30.

Lorquin és fill de l'última model que va tenir Maillol, la col·leccionista d'art Dina Vierny, i segons ha dit avui, "gràcies" a ella Maillol va tornar a inspirar-se i treballar amb el retrat, sense tractar-la com una simple model.

Un dels comissaris de l'exposició de La Pedrera, Michael Peppiatt, ha recordat que Maillol també va fer algunes obres sobre el cos masculí, però sempre per encàrrec i "perquè necessitava els diners". "Va trobar en les formes femenines tot el que va somiar", ha dit.

En aquest sentit, el director de Cultura de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Àlex Susanna, ha assegurat que en la seva època Maillol no despertava "les mateixes emocions" que ara, i era controvertit perquè el seu model de dona "del Rosselló, de cul baix i robusta de cames" a molts no els semblava estètica.

Segons Peppiatt, un dels llegats més importants de Maillol és que va obrir el camí cap a l'escultura abstracta amb les seves formes femenines llises i plenes i el seu intent de tornar a l'escultura el seu caràcter arquitectònic./EP

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat avui el nou Centre d'Interpretació de la Colònia Güell, un museu que aborda la incidència del modernisme en el conjunt industrial de Santa Coloma de Cervelló.

El nou equipament neix amb la voluntat d'acostar els visitants al patrimoni cultural i arquitectònic del nucli modernista i promocionar la Colònia Güell com atractiu turístic i cultural.

El Centre d'Interpretació s'estructura en cinc àmbits distribuïts entre les dues plantes de l'edifici i mostra des de la incidència del modernisme els edificis de la Colònia fins als moviments socials de l'època o l'organització productiva i social dels membres del conjunt industrial.

La inauguració del centre ha coincidit amb la celebració de la 'IX Festa del Modernisme' a la qual, segons l'organització, s'hi han acostat 19.000 visitants i que recrea com era la vida a la colònia a principis del segle XX a través de representacions teatrals, exposicions i activitats al carrer. /EP

El Taller Arizala ofereix classes de dibuix i especialització en retrat a Barcelona.

"Per sentir s'ha d'apreciar, per apreciar s'ha d'observar"
Clases de Dibuix i Pintura al taller Arizala.

Adults i joves.Per a tots els nivells.

Dimarts i dimecres de 19:00 a 21:30 i dissabtes d'11h a 13:30.

Info: 676268144

Podeu contactar amb el professor per rebre més informació dels horaris i els preus: dvdcas@yahoo.es

L'exposició de fotografía de Manel Sanz porta per títol "La boca del Llop" i forma part del 'Nice to meet you', apartat del Festival Internacional de fotografia i arts visuals "Emergent-lleida 09" que roman actiu des del 14 d'octubre fins el 24 de octubre del 2009 a la ciutat de  Lleida.

Galeria Le Petit Atelier c/ Amsterdam, 4 LLeida. 

Telf. Galeria 973 229 638 

(de dilluns a dijous de 10,00 a 13,30 y de 17,00 a 20,30 h)

'La boca del llop' és una al·legoria a un viatge a la llum i a la foscor, i com resultat ens proporciona espais onírics allunyats de la realitat; mentre les arquitectures que formen part del paisatge són espais inanimats.

L'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) farà demà la reunió 'Ready to Film', una iniciativa "pionera" a Espanya que reunirà més d'un centenar de productors i inversors per a analitzar les noves possibilitats que proporciona per a l'audiovisual la futura Llei del Cine i la figura de l'Agrupació d'Interés Econòmic (AIE), han informat hui els responsables de la iniciativa. 

El congrés serà inaugurat al Palau de les Arts per la consellera de Cultura i Esport, Trini Miró. Les sessions comptaran entre d'altres professionals amb el despatx Baker&McKenzie, els qui plantejaran els avantatges en termes de rendibilitat d'invertir en l'audiovisual. 

A més, la nova fiscalitat que sorgix amb la futura Llei del Cine serà analitzada pel Director de BDO Audiberia Madrid, Francisco Javier Seijo Pérez. Igualment el director general de Nordkapp Gestión SGIIC, Ramiro Martínez-Pardo del Valle, plantejarà les possibilitats en el finançament de l'audiovisual. Per part seua, el productor Gerardo Herrero exposarà la seua experiència. 

El director general de l'IVAC, Eusebio Monzó, tancarà la jornada, i desgranarà els Incentius regionals per a l'audiovisual que dóna la Generalitat. 

La Mostra de Cinema i Audiovisual Català Som Cinema de Mollerussa encara la tercera edició amb 'l'honor' de ser l'únic certamen d'aquestes característiques que es dedica exclusivament al cinema produït i creat a Catalunya. Així ho ha remarcat aquest dimarts el director de la mostra, Manel Montañés, en el marc de la roda de premsa de presentació del certamen d'enguany que tindrà lloc del 16 al 24 d'octubre a la capital del Pla d'Urgell. La 3a mostra oferirà 52 títols dels quals 22 entren a concurs a la secció oficial. Aquesta secció comptarà amb una desena de llargmetratges i documentals i 12 curts, els quals han estat seleccionats entre més d'una vuitantena de produccions.

http://www.fundaciomiro-bcn.org

 ESPAI 13 - 2009 – 2010 / Cicle: Silenci explícit

Comissari: TRES

octubre de 2009 – setembre de 2010 

El títol del cicle fa referència a una manera d'entendre el silenci que subverteix la mateixa semàntica del mot per convertir-lo en un clamor. Assenyala també la pulsió positiva i intencional que desmarca el silenci de l'abstracció per transformar-lo en una acció o un fet molt pròxim a la renúncia però que no hi cedeix, que malda per denotar la seva presència i es complau a observar-se a si mateix des del propi abisme. Entès així, el silenci funciona com una metàfora del canvi de paradigma, escapant de les accepcions sovint limitadores que la tradició i el comportament cultural li confereixen. És un silenci que delimita amb la paraula però que no s'hi oposa, com tampoc no s'oposa al so, a l'acció, a la llum o al moviment. 

El silenci és un fenomen la naturalesa del qual, obertament contradictòria, el converteix en la paradoxa per excel·lència i en el mot escorradís que va fer dir a Bataille: "És, de totes les paraules, la més poètica i més perversa: ella mateixa és la prova de la seva mort"1. Conseqüència d'aquesta condició, el silenci és un concepte camaleònic, essencialment polisèmic i no-absolut, que transcendeix el fet merament físic o acústic i el sentit del qual varia radicalment depenent del context en què es troba.

La cerca del silenci, d'aquest "apogeu de la resistència a comunicar"2 de què parla Susan Sontag, és una constant en l'art contemporani des que aquest es va focalitzar molt concentradament en l'exploració dels seus propis límits. Des de Kasimir Malèvitx, Marcel Duchamp i Yves Klein fins a James Lee Byars, Michael Asher, Robert Barry o Juan Muñoz, els artistes contemporanis han postulat el silenci, la reducció, el no-res, la pausa, l'absència, la desaparició, la invisibilitat, el buit, la no-acció o la renúncia sense haver-los esgotat. El silenci, en art, continua essent avui una frontera, un territori absolutament lliure, escassament explorat i encara per cartografiar. 
 
El nou cicle d'Espai 13 presenta cinc artistes seleccionats per la relació directa que el seu treball té amb algun dels diferents significats i formes del silenci. Fora d'aquest, no hi ha un marc teòric limitatiu que ajudi a detectar, especificar o definir el concepte de silenci que aporten els artistes en els seus treballs, feina aquesta que es deixa a les mans de l'espectador. Tanmateix, el conjunt de les obres presentades suggereix que el silenci en les arts visuals no s'ha d'entendre com una extensió del silenci lingüístic, la forma prototípica del qual fóra l'absència de comunicació verbal.3 Ben al contrari, el cicle obre el silenci a noves formes i significats i formula la hipòtesi que és possible de percebre amb contundència el silenci, fins i tot en condicions físiques aparentment adverses de soroll absolut o d'excés de verbositat. Entrem així en els diferents cercles de silenci formulats pels artistes i descobrim aquesta subversió del mot silenci que el fa explícit però que demana una percepció que va lligada a un sentit situat entre el fet visual, el fet espacial i el fet acústic; "un sentit nou, unit a la percepció del silenci".4  
L'artista de Blanes, Mayte Vieta (1971), ens submergeix amb la seva instal·lació fotogràfica cossos de Llum, creada per a Silenci explícit, en l'obscuritat il·luminada d'un mar nocturn d'una quietud sorprenent. L'espectador és engolit per aquest tríptic monumental sobre el silenci per dialogar amb la fragilitat humana i la mort. 

Mario García Torres (1975) és un artista mexicà resident a Los Angeles interessat a revisitar la història de l'art conceptual. Amb el títol It's embarrassing, but for some time now I've only had title ideas in English, aplega dues peces objectuals i dues de les seves projeccions més conegudes sobre esdeveniments de la història de l'art recent: El que passa a Halifax es queda a Halifax i Transparències del no-acte. En aquestes obres revisa el secret i la immaterialitat amb subtils estratègies narratives i estètiques en un doble exercici d'arqueologia del silenci. 

L'artista d'origen txec Tom Kotik (1969) resident a Nova York presenta, amb  Arquitectures de silenci, un conjunt d'obres que reflexionen tant sobre els aspectes físics del silenci i els materials que permeten de construir-lo com sobre les implicacions sòcio-polítiques que el mateix concepte de silenci suggereix. El seu treball més recent aspira a transmetre silenci mitjançant la forma i a fer sound art sense recórrer al so. 

Especialment interessada en la relació entre íntim i desconegut, l'artista belga Sophie Whettnall (1973) presenta en una videoinstal·lació el seu últim autoretrat, concebut especialment per a Silenci explícit i titulat Excés de yang. En els seus autoretrats, la violència continguda i la tensió defineixen una forma de silenci que s'oposa radicalment al soroll i a la mentida. A Excés de yang, aquesta artista torna a experimentar amb les tensions i polaridats que li són habituals.  

Finalment, l'artista suec d'origen iranià Sirous Namazi (1970), el treball del qual explora la dificultat de la representació i la comunicació, mostra, entre més peces, una sèrie de fotografies aparentment negres que amb el títol Interior (2007) revelen, un cop hi hem centrat l'atenció, l'interior d'un apartament dels voltants d'Estocolm. La sèrie funciona com una metàfora de la profunditat i complexitat del silenci visual i dialoga amb elements recorrents en la seva obra, com l'arquitectura, el minimalisme, la transparència i el volum.  



 

BLANC és un festival dirigit a dissenyadors gràfics que pretén estudiar la qualitat i l'evolució del disseny mitjançant conferències i workshops. Es realitzarà els dies 13 i 14 de Novembre a Vilanova i la Geltrú.

Les conferències són una gran oportunitat per a conèixer les opinions dels professionals dins del món laboral a més de sumar crèdits de lliure elecció per aquells que ho desitgin.

Per altra banda, els dos workshops serviran per a posar en la corda fluixa els clixés que hi han sobre el disseny gràfic. Aquests seràn duts a terme per Bendita Gloria i Baselab.

+ Per a més informació (localització, venda d'entrades, etc): http://www.blancfestival.com

Còmics, música, disfresses i videojocs japonesos arriben a València gràcies a la quarta edició del Saló del Manga que se celebra avui i demà al recinte de la Fira de la ciutat. Un safari fotogràfic, un torneig de cartes 'magic', un taller de 'henna' i demostracions de 'iaido' la disciplina de la katana japonesa són algunes de les activitats 'que no deixaran indiferent a ningú, ni a aficionats ni a professionals del manga', diuen els organitzadors. 

El saló espera superar els sis mil cinc-cents visitants de l'edició anterior. Per això, com a reclam han ubicat un escenari professional a l'epicentre on se celebraran concursos i es premiarà el guanyador amb un viatge al Japó. A més, els assistents podran gaudir de concerts en directe com el del grup White Noise o el de la nord-americana Jia Crens. 

Els amants dels videojocs trobaran en el saló d'un gran assortiment com el Bemani (videojocs musicals japonesos) com el Guitar Hero (guitarra), Dance Dance Revolution (per a ballar), Beatmania (teclat i taula de 'scratch') i taiko (timbal japonès) y ParaPara Pardise. Pel que fa a la representació editorial, el saló comptarà amb diverses parades amb llibres de les editorials més reconegudes com l'Editorial Banzai, Norma Editorial, Portal Japón, Selecta Visón o Otakuland.

Només lamentar que el cartell oficial del Saló, una vegada més, ignori la llengua valenciana.

Exposició dels originals del artista francès Xavier Besse pertanyents al còmic «Tres cuentos de Poe en B/N». Ho podeu veure fins el 15 d'octubre a OLOKUTI Gràcia (C/ Asturies, 36 de Barcelona). Xavier Besse actualment viu afincat a Catalunya i treballa al Taller Arizala de Barcelona.

Cent quaranta peces des de grans teles realitzades des de l'any 1982 i fins a les més recents, passant per les seves obres de ceràmiques, aquarel·les i quaderns de viatge de l'obra de Miquel Barceló i més de 400 objectes entre fotografies, dibuixos, revistes, còmics i extractes de films de Federico Fellini són l'aposta forta de CaixaForum per la temporada 2009-2010. En aquesta edició, hi haurà més activitats adreçades a tots els públics i conferències sobre temes d'actualitat, història, poesia, cinema i musica. 'Darwin observador', amb motiu de 150è aniversari de la publicació de l''L'origen de les espècies' i 'Abracadabra, il·lusionisme i ciència' són les exposicions al CosmoCaixa per aquesta temporada.

El president de l'associació Art Barcelona (Abe), Carlos Durán, ha explicat que els primers dissabtes d'octubre i novembre diverses galeries s'obriran amb diferents activitats als ciutadans de Barcelona. Amb aquesta iniciativa es pretén acostar les últimes tendències de l'art contemporani als ciutadans, perquè 'hem detectat que, habitualment, els ciutadans desconeixen la nostra oferta cultural i els hi costa entrar a les galeries'. L'objectiu dels 'Dissabtes d'Art Barcelona', que forma part del projecte Tardor de l'art 2009, inclou diverses activitats culturals i lúdiques entre les que destaquen visites guiades a exposicions, xerrades amb artistes, concerts o activitats dissenyades per a nens.